Frederick Matthias Alexander neix a Tasmania l’any 1869. Es trasllada a viure a Sidney, on inicia la seva carrera com a actor i s’interessa especialment pel recitat dels monòlegs de Shakespeare. Comença a tenir certs problemes vocals que gairebé li provoquen la pèrdua de la veu. Els metges li recomanen repòs, que l’ajuda a recuperar la seva veu, però aquesta solució no li dura gaire, ja que poc després de tornar a l’escenari, els problemes apareixen novament.
D’aquesta manera, arribà a la conclusió que era alguna cosa que feia amb ell mateix la que li causava la pèrdua de la veu, i que aquest fet no es limitava a l’aparell vocal sinó a la totalitat del l’ús que feia de sí mateix.
Fou aleshores quan començà un llarg procès d’autobservació en el qual descobrí que l’excessiva tensió muscular era la causant del seu problema.
Quan no hi ha tensió al coll, el cap no comprimeix l’espina i aquesta és lliure i llarga. Doncs la relació natural entre el cap, el coll i l’esquena dóna lloc a l’equilibri i la coordinació de la persona, un principi que influeix profundament en la salut i el benestar de la persona.
Davant de l’èxit de la seva recuperació, divereses personalitats del món del teatre, de la política i d’altres li demaren si el podia ensenyar la seva tècnica. Així doncs, inicia la seva pràctica com a professor l’any 1909 i la primera escola de professors a Londres, l’any 1931.
Els llibres que va escriure sobre el seu treball són:
- Man’s Supreme Inheritance (1910). Mouritz, London, 1996.
- Constructive Conscious Control of the Individual (1923), STAT Books, 1997.
- The Use of the Self (1932), Victor Gollancz, London , 1985.
- The Universal Constant in Living (1942), Mouritz, London, 2000.
Hi ha dos llibres escrits per Alexander traduits al castellà:
- El uso de sí mismo (Paidós, Barcelona,1995).
(The Use of the Self) - La Constante Universal de la Vida ( La Liebre de Marzo, Barcelona 2009).
(The Universal Constant in Living)